El Tribunal Suprem corregeix l’Audiència Provincial de Barcelona per les hipoteques multidivisa


El Tribunal Suprem ha dictat 7 sentències consecutives revocant resolucions prèvies de la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona que, contravenint el criteri del Tribunal de Justícia de la UE i del propi Tribunal Suprem no apreciaven l’existència d’abusivitat en les clàusules multidivisa malgrat aquesta no fos transparent.

........................................................

Als darrers anys, la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha esdevingut un obstacle per a moltes famílies i persones afectades per la comercialització de les anomenades hipoteques multidivisa.

Com és sabut i hem abordat reiteradament en la nostra pàgina web, les hipoteques multidivisa són préstecs hipotecaris en què el deute està denominat en una divisa estrangera en comptes de l'euro, habitualment iens japonesos o francs suïssos. L’incentiu ofert per les entitats bancàries als seus clients per contractar aquest producte era la possibilitat d’aprofitar els canvis favorables dels tipus de canvi per reduir la càrrega financera del deute. Si la moneda en què el prestatari contracta el préstec s'aprecia en relació amb l'euro, el deute disminueix en termes de moneda local i, per tant, les quotes mensuals poden ser més baixes. Un argument especialment atractiu en els períodes en què el valor de l’euro s’ha mostrat molt sòlid front a altres monedes.

Un risc que va més enllà de la fluctuació de la divisa

Evidentment, una hipoteca contractada en una moneda que no és l’euro està subjecte a les vicissituds derivades de les possibles fluctuacions en el valor d’aquesta divisa. De la mateixa forma que en cas que el valor de l’euro s’apreciï respecte la moneda contractada ens podem beneficiar d’una rebaixa en el valor de les quotes mensuals, una devaluació de l’euro significarà un increment d’aquest import. Però la complexitat de les hipoteques multidivisa va molt més enllà d’aquest fet aparentment simple i de fàcil comprensió.

Una devaluació de l’euro front a la divisa contractada té implicacions molt més profundes i greus que aquest recàlcul de la quota mensual fruit dels canvis en el valor de les monedes. No és tan sols que resulti més car o més barat en un moment adquirir la moneda contractada pel tipus de canvi aplicat. La fluctuació del valor es trasllada també de forma immediata a l’import contractat, l’anomenat principal del préstec. I com a conseqüència, també al càlcul dels interessos. Sent així, és perfectament possible que en cas que l’euro es devaluï respecte la moneda contractada (com de fet ha succeït als darrers anys) ens trobem amb la situació paradoxal que malgrat mantenir-nos al corrent de pagament, la nostra quota mensual s’incrementi cada vegada més i el deute que tinguem amb el banc sigui superior a l’import que vam contractar en el moment de subscriure la hipoteca.

Manca de transparència

Els tribunals de tot l’Estat, incloent-hi el Tribunal Suprem, han valorat en incomptables sentències que aquests riscos addicionals al simple increment de l’import de la quota mensual no han estat ben explicats per part dels bancs als seus clients. Com tampoc no ho ha estat, tot i la seva importància, el fet que les hipoteques multidivisa acostumen a incloure una clàusula d’infragarantia que permet a l’entitat executar el préstec en cas que, com a conseqüència de la revaloració de la moneda contractada, es consideri que el valor del bé aportat com a garantia (el propi immoble hipotecat) no és suficient per seguir garantint el préstec. És a dir, el banc pot executar el deute i privar-nos de casa nostra si pensen que l’import de la hipoteca ha crescut massa per les fluctuacions del tipus de canvi.

Aquesta manca de transparència i informació sobre els veritables riscos de contractar un producte financer tan complex com ho és una hipoteca multidivisa ha estat la raó esgrimida pels tribunals per anul·lar moltes d’aquestes hipoteques, amb la conseqüència d’obligar els bancs a reconstituir el préstec com si sempre hagués estat contractat en euros i retornar els diners abonats de més pels seus client. Són sentències que segueixen el criteri reiteradament exhibit tant pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea com per part del Tribunal Suprem espanyol, que estableixen que la manca de transparència és causa d’abusivitat d’un contracte i, per tant, de nul·litat. Però aquesta interpretació absolutament estesa i unànime ha tingut un front de resistència: la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona.

En contra del criteri del Tribunal Suprem i el TJUE

La Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha mantingut en el decurs del temps un criteri controvertit i polèmic que l’ha portat a revocar moltes sentències de primera instància que inicialment donaven la raó als clients afectats per les hipoteques multidivisa. D’una banda, ha aplicat un criteri com a mínim laxe per considerar que la clàusula era transparent. De fet, en nombroses sentències, referia que si la informació facilitada per l’entitat era suficient per entendre que el cost de la quota mensual podia fluctuar en funció del valor de la divisa, el control de transparència ja es podia donar per superat, encara que no s’haguessin explicat cap dels altres riscos associats que hem esmentat. Però encara hi ha més. La mateixa Audiència Provincial també ha valorat que en determinats casos, encara que no se superés el control de transparència, la clàusula no havia de considerar-se abusiva si, per exemple, havien estat els propis clients els que s’havien interessat per aquest producte. És a dir, l’Audiència Provincial ha aplicat un criteri oposat i contradictori respecte la interpretació que el TJUE i el Tribunal Suprem han vingut fent tant de la legislació comunitària com espanyola en matèria de defensa dels drets dels consumidors de productes financers.

Un missatge clar: 7 sentències consecutives

Front a aquesta situació inusual que ha perjudicat obertament als afectats per les hipoteques multidivisa de la demarcació de Barcelona, el Tribunal Suprem ha actuat també de forma inusual: en el termini de poc més de dues setmanes, l’Alt Tribunal ens ha notificat 7 sentències favorables als nostres representats i que revoquen sentències prèvies de l’Audiència Provincial. En tots els casos, els nostres clients havien aconseguit la nul·litat de la clàusula multidivisa en primera instància i, posteriorment, l’Audiència Provincial havia estimat els recursos de les entitats exhibint els polèmics criteris esmentats. Ara, però, el Tribunal Suprem ha intervingut amb clara vocació de llançar un missatge a l’Audiència Provincial: el seu criteri no és vàlid i a l’hora de jutjat la transparència de la clàusula, ha d’ajustar-se als paràmetres del TJUE i el propi TS.

Una notícia que esperàvem fa molt de temps i una intervenció del TS que veníem reclamant en defensa dels drets dels afectats i afectades per les hipoteques multidivisa de Barcelona, greument perjudicats durant aquest temps pel criteri de l’Audiència Provincial

........................................................

Als darrers anys, la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha esdevingut un obstacle per a moltes famílies i persones afectades per la comercialització de les anomenades hipoteques multidivisa.

Com és sabut i hem abordat reiteradament en la nostra pàgina web, les hipoteques multidivisa són préstecs hipotecaris en què el deute està denominat en una divisa estrangera en comptes de l'euro, habitualment iens japonesos o francs suïssos. L’incentiu ofert per les entitats bancàries als seus clients per contractar aquest producte era la possibilitat d’aprofitar els canvis favorables dels tipus de canvi per reduir la càrrega financera del deute. Si la moneda en què el prestatari contracta el préstec s'aprecia en relació amb l'euro, el deute disminueix en termes de moneda local i, per tant, les quotes mensuals poden ser més baixes. Un argument especialment atractiu en els períodes en què el valor de l’euro s’ha mostrat molt sòlid front a altres monedes.

Un risc que va més enllà de la fluctuació de la divisa

Evidentment, una hipoteca contractada en una moneda que no és l’euro està subjecte a les vicissituds derivades de les possibles fluctuacions en el valor d’aquesta divisa. De la mateixa forma que en cas que el valor de l’euro s’apreciï respecte la moneda contractada ens podem beneficiar d’una rebaixa en el valor de les quotes mensuals, una devaluació de l’euro significarà un increment d’aquest import. Però la complexitat de les hipoteques multidivisa va molt més enllà d’aquest fet aparentment simple i de fàcil comprensió.

Una devaluació de l’euro front a la divisa contractada té implicacions molt més profundes i greus que aquest recàlcul de la quota mensual fruit dels canvis en el valor de les monedes. No és tan sols que resulti més car o més barat en un moment adquirir la moneda contractada pel tipus de canvi aplicat. La fluctuació del valor es trasllada també de forma immediata a l’import contractat, l’anomenat principal del préstec. I com a conseqüència, també al càlcul dels interessos. Sent així, és perfectament possible que en cas que l’euro es devaluï respecte la moneda contractada (com de fet ha succeït als darrers anys) ens trobem amb la situació paradoxal que malgrat mantenir-nos al corrent de pagament, la nostra quota mensual s’incrementi cada vegada més i el deute que tinguem amb el banc sigui superior a l’import que vam contractar en el moment de subscriure la hipoteca.

Manca de transparència

Els tribunals de tot l’Estat, incloent-hi el Tribunal Suprem, han valorat en incomptables sentències que aquests riscos addicionals al simple increment de l’import de la quota mensual no han estat ben explicats per part dels bancs als seus clients. Com tampoc no ho ha estat, tot i la seva importància, el fet que les hipoteques multidivisa acostumen a incloure una clàusula d’infragarantia que permet a l’entitat executar el préstec en cas que, com a conseqüència de la revaloració de la moneda contractada, es consideri que el valor del bé aportat com a garantia (el propi immoble hipotecat) no és suficient per seguir garantint el préstec. És a dir, el banc pot executar el deute i privar-nos de casa nostra si pensen que l’import de la hipoteca ha crescut massa per les fluctuacions del tipus de canvi.

Aquesta manca de transparència i informació sobre els veritables riscos de contractar un producte financer tan complex com ho és una hipoteca multidivisa ha estat la raó esgrimida pels tribunals per anul·lar moltes d’aquestes hipoteques, amb la conseqüència d’obligar els bancs a reconstituir el préstec com si sempre hagués estat contractat en euros i retornar els diners abonats de més pels seus client. Són sentències que segueixen el criteri reiteradament exhibit tant pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea com per part del Tribunal Suprem espanyol, que estableixen que la manca de transparència és causa d’abusivitat d’un contracte i, per tant, de nul·litat. Però aquesta interpretació absolutament estesa i unànime ha tingut un front de resistència: la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona.

En contra del criteri del Tribunal Suprem i el TJUE

La Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha mantingut en el decurs del temps un criteri controvertit i polèmic que l’ha portat a revocar moltes sentències de primera instància que inicialment donaven la raó als clients afectats per les hipoteques multidivisa. D’una banda, ha aplicat un criteri com a mínim laxe per considerar que la clàusula era transparent. De fet, en nombroses sentències, referia que si la informació facilitada per l’entitat era suficient per entendre que el cost de la quota mensual podia fluctuar en funció del valor de la divisa, el control de transparència ja es podia donar per superat, encara que no s’haguessin explicat cap dels altres riscos associats que hem esmentat. Però encara hi ha més. La mateixa Audiència Provincial també ha valorat que en determinats casos, encara que no se superés el control de transparència, la clàusula no havia de considerar-se abusiva si, per exemple, havien estat els propis clients els que s’havien interessat per aquest producte. És a dir, l’Audiència Provincial ha aplicat un criteri oposat i contradictori respecte la interpretació que el TJUE i el Tribunal Suprem han vingut fent tant de la legislació comunitària com espanyola en matèria de defensa dels drets dels consumidors de productes financers.

Un missatge clar: 7 sentències consecutives

Front a aquesta situació inusual que ha perjudicat obertament als afectats per les hipoteques multidivisa de la demarcació de Barcelona, el Tribunal Suprem ha actuat també de forma inusual: en el termini de poc més de dues setmanes, l’Alt Tribunal ens ha notificat 7 sentències favorables als nostres representats i que revoquen sentències prèvies de l’Audiència Provincial. En tots els casos, els nostres clients havien aconseguit la nul·litat de la clàusula multidivisa en primera instància i, posteriorment, l’Audiència Provincial havia estimat els recursos de les entitats exhibint els polèmics criteris esmentats. Ara, però, el Tribunal Suprem ha intervingut amb clara vocació de llançar un missatge a l’Audiència Provincial: el seu criteri no és vàlid i a l’hora de jutjat la transparència de la clàusula, ha d’ajustar-se als paràmetres del TJUE i el propi TS.

Una notícia que esperàvem fa molt de temps i una intervenció del TS que veníem reclamant en defensa dels drets dels afectats i afectades per les hipoteques multidivisa de Barcelona, greument perjudicats durant aquest temps pel criteri de l’Audiència Provincial