Més de 280.000 euros d’indemnització per les seqüeles permanents d’una intervenció quirúrgica


La sentència, que ja és ferma i no admet recurs, assegura que el consentiment atorgat pel pacient va ser «defectuós» i no se li va informar amb «suficient antelació dels riscos de la cirurgia». A banda, considera provada «una manca de vigilància diligent i control del pacient per part dels professionals mèdics i d’infermeria».

......................................................

El passat 14 d’abril de 2014, el client de SANITAS a qui la companyia haurà d’indemnitzar per un import total superior als 280.000 euros, es va sotmetre a una intervenció quirúrgica a l’Hospital General de Catalunya per procedir a una reartrodesi. Aquest tractament implica un reajustament i manipulació de les estructures de fixació aplicades a la zona lumbar en una intervenció prèvia i es realitza quan la primera operació no ha aconseguit acabar amb els símptomes dolorosos associats a la lesió primigènia. Malauradament, la intervenció que havia de servir per pal·liar el mal d’esquena persistent ha tingut com a conseqüències pel pacient una declaració d’incapacitat permanent en grau d’absoluta originada per les greus seqüeles i lesions permanents derivades de la intervenció que, entre d’altres, inclouen pèrdua parcial de la mobilitat de les extremitats inferiors que l’obliga a fer servir regularment caminadors i cadira de rodes i afectacions severes sobre el control de l’esfínter.

«Manca de vigilància diligent i control del pacient»

A criteri del Jutjat de Primera Instància número 6 de Cerdanyola del Vallès, no consta acreditat que l’origen de les greus lesions estigui en el decurs de la pròpia intervenció quirúrgica sinó en el seguiment deficient i inadequat que es va fer en dies posteriors d’un hematoma originat durant l’operació. Aquest hematoma va causar «un dolor agut, constant i de difícil control» que l’equip mèdic encarregat de fer seguiment post-operatori del pacient es va limitar a tractar amb analgèsia de pauta sense impedir que acabés provocant una compressió de les estructures nervioses que va donar origen a les esmentades lesions. Així, la sentència valora que l’actuació de l’equip mèdic i els professionals d’infermeria que van atendre el pacient de forma immediatament posterior a la intervenció va estar «mancada de vigilància diligent» malgrat «l’hematoma és una complicació prevista en aquest tipus de cirurgies» que podia haver estat detectada «a través d’una prova complementària gens invasiva com ho és una ressonància magnètica». En comptes d’això, el seguiment del pacient es va limitar al subministrament d’analgèsics fins transcorreguts dos dies després de l’operació quan el propi cirurgià «es troba amb aquest panorama i diu expressament que la situació no té res de normal i decideix fer una intervenció quirúrgica urgent per minimitzar les conseqüències».

 

Sense informació prèvia dels riscos

Les deficiències del post-operatori destinades a prevenir i minimitzar el risc de complicacions derivades de la cirurgia no són pas les úniques raons per condemnar SANITAS a indemnitzar el seu assegurat. El jutjat de Cerdanyola considera acreditat que el pacient no va ser correctament informat dels riscos que assumia sotmetent-se a la intervenció de reartrodesi, segons obliga i estableix la normativa tant catalana com estatal reguladora de l’autonomia del pacient i el consentiment informat. En aquest sentit, afirma que «el consentiment informat va ser defectuós» i que no es va explicar al pacient amb caràcter previ i de forma adequada «les conseqüències derivades de la intervenció, així com de les possibles complicacions que poguessin incórrer durant la mateixa o amb posterioritat» fins el punt de considerar provat que l’afectat només va signar la documentació explicativa «de forma precipitada, instants abans d’entrar al quiròfan».

Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda que ha representat el pacient en aquest cas, recorda que «la materialització d’un risc típic i conegut com ho pot ser la generació d’hematomes importants en aquest tipus de cirurgia en cap cas exonera de responsabilitat l’equip mèdic» i emfatitza «l’obligació legal d’oferir tota la informació necessària als pacients per tal que aquests puguin valorar la conveniència o no de seguir un determinat tractament mèdic, ponderant adequadament els riscos i possibles beneficis». Una qüestió que la sentència posa en valor quan afirma que «encara que la cirurgia fos l’única alternativa per aturar la degeneració progressiva de la columna lumbar no treu que tampoc fos una cirurgia d’urgència i l’actor sempre hagués pogut decidir no operar-se i continuar medicant-se».

Responsabilitat de l’asseguradora

Front a aquesta demanda, SANITAS pretenia exonerar-se de responsabilitat afirmant que la seva participació es limitava a facilitar l’accés a les instal·lacions i els serveis de l’Hospital General de Catalunya, sense responsabilitat ulterior respecte el resultat de la intervenció o les seves conseqüències. El jutjat cerdanyolenc, però, tal i com reclamàvem des de Col·lectiu Ronda, recorda que «la responsabilitat de l’asseguradora d’assistència per la negligent actuació dels centres i facultatius dels seus quadres, guies o llistes» ha estat sòlidament establerta pel Tribunal Suprem en nombroses sentències i que «la posició de la companyia no és la de mer intermediari, sinó la de garant del servei».

Per a Esther Costa, «aquest és un dels elements importants de la sentència, doncs ens trobem de forma habitual amb la pretensió de les companyies asseguradores d’exonerar-se respecte la responsabilitat que els correspon en relació amb les conseqüències indesitjades pels seus assegurats i assegurades dels tractaments i les intervencions que segueixen a l’empara de les pòlisses subscrites».

......................................................

El passat 14 d’abril de 2014, el client de SANITAS a qui la companyia haurà d’indemnitzar per un import total superior als 280.000 euros, es va sotmetre a una intervenció quirúrgica a l’Hospital General de Catalunya per procedir a una reartrodesi. Aquest tractament implica un reajustament i manipulació de les estructures de fixació aplicades a la zona lumbar en una intervenció prèvia i es realitza quan la primera operació no ha aconseguit acabar amb els símptomes dolorosos associats a la lesió primigènia. Malauradament, la intervenció que havia de servir per pal·liar el mal d’esquena persistent ha tingut com a conseqüències pel pacient una declaració d’incapacitat permanent en grau d’absoluta originada per les greus seqüeles i lesions permanents derivades de la intervenció que, entre d’altres, inclouen pèrdua parcial de la mobilitat de les extremitats inferiors que l’obliga a fer servir regularment caminadors i cadira de rodes i afectacions severes sobre el control de l’esfínter.

«Manca de vigilància diligent i control del pacient»

A criteri del Jutjat de Primera Instància número 6 de Cerdanyola del Vallès, no consta acreditat que l’origen de les greus lesions estigui en el decurs de la pròpia intervenció quirúrgica sinó en el seguiment deficient i inadequat que es va fer en dies posteriors d’un hematoma originat durant l’operació. Aquest hematoma va causar «un dolor agut, constant i de difícil control» que l’equip mèdic encarregat de fer seguiment post-operatori del pacient es va limitar a tractar amb analgèsia de pauta sense impedir que acabés provocant una compressió de les estructures nervioses que va donar origen a les esmentades lesions. Així, la sentència valora que l’actuació de l’equip mèdic i els professionals d’infermeria que van atendre el pacient de forma immediatament posterior a la intervenció va estar «mancada de vigilància diligent» malgrat «l’hematoma és una complicació prevista en aquest tipus de cirurgies» que podia haver estat detectada «a través d’una prova complementària gens invasiva com ho és una ressonància magnètica». En comptes d’això, el seguiment del pacient es va limitar al subministrament d’analgèsics fins transcorreguts dos dies després de l’operació quan el propi cirurgià «es troba amb aquest panorama i diu expressament que la situació no té res de normal i decideix fer una intervenció quirúrgica urgent per minimitzar les conseqüències».

 

Sense informació prèvia dels riscos

Les deficiències del post-operatori destinades a prevenir i minimitzar el risc de complicacions derivades de la cirurgia no són pas les úniques raons per condemnar SANITAS a indemnitzar el seu assegurat. El jutjat de Cerdanyola considera acreditat que el pacient no va ser correctament informat dels riscos que assumia sotmetent-se a la intervenció de reartrodesi, segons obliga i estableix la normativa tant catalana com estatal reguladora de l’autonomia del pacient i el consentiment informat. En aquest sentit, afirma que «el consentiment informat va ser defectuós» i que no es va explicar al pacient amb caràcter previ i de forma adequada «les conseqüències derivades de la intervenció, així com de les possibles complicacions que poguessin incórrer durant la mateixa o amb posterioritat» fins el punt de considerar provat que l’afectat només va signar la documentació explicativa «de forma precipitada, instants abans d’entrar al quiròfan».

Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda que ha representat el pacient en aquest cas, recorda que «la materialització d’un risc típic i conegut com ho pot ser la generació d’hematomes importants en aquest tipus de cirurgia en cap cas exonera de responsabilitat l’equip mèdic» i emfatitza «l’obligació legal d’oferir tota la informació necessària als pacients per tal que aquests puguin valorar la conveniència o no de seguir un determinat tractament mèdic, ponderant adequadament els riscos i possibles beneficis». Una qüestió que la sentència posa en valor quan afirma que «encara que la cirurgia fos l’única alternativa per aturar la degeneració progressiva de la columna lumbar no treu que tampoc fos una cirurgia d’urgència i l’actor sempre hagués pogut decidir no operar-se i continuar medicant-se».

Responsabilitat de l’asseguradora

Front a aquesta demanda, SANITAS pretenia exonerar-se de responsabilitat afirmant que la seva participació es limitava a facilitar l’accés a les instal·lacions i els serveis de l’Hospital General de Catalunya, sense responsabilitat ulterior respecte el resultat de la intervenció o les seves conseqüències. El jutjat cerdanyolenc, però, tal i com reclamàvem des de Col·lectiu Ronda, recorda que «la responsabilitat de l’asseguradora d’assistència per la negligent actuació dels centres i facultatius dels seus quadres, guies o llistes» ha estat sòlidament establerta pel Tribunal Suprem en nombroses sentències i que «la posició de la companyia no és la de mer intermediari, sinó la de garant del servei».

Per a Esther Costa, «aquest és un dels elements importants de la sentència, doncs ens trobem de forma habitual amb la pretensió de les companyies asseguradores d’exonerar-se respecte la responsabilitat que els correspon en relació amb les conseqüències indesitjades pels seus assegurats i assegurades dels tractaments i les intervencions que segueixen a l’empara de les pòlisses subscrites».